La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 20: L'assalt

- Et dic que obris la porta, figaflor!
- No, no i no!
La Bufona s’esgargamellà davant la negativa:
- Quan t’enxampi et trencaré les ulleres, Toia!
En Tronat prengué la Bufona per les espatlles i l’enretirà
suaument:
- Deixa’m provar a mi... Au va, maca: no et facis pregar, que
després serà pitjor!
- Si us plau... -implorà el capità- Si us plau....
Com que les portes no s’obrien, el capità s’amagà rere la Bufona.
En Masegat, que continuava a terra, anuncià:
- Massa tard: aquí els tenim!
En Cru, en Bru, i tots els seus ja eren a tocar:
- A l’unguludrumu! A l’unguludrumu!
Tres d’ells carregaven la tuba sobre les espatlles, a mode de trofeu.
Dins de l’instrument hi havien entaforat en Pallús i la gallina, els quals,
mig inconscients, es balandrejaven d’un costat a l’altre com si anessin en
barca.
- Vaja, el de la tuba encara està viu! -es lamentà en Masegat.
- Per què has vingut, Cru? -cridà en Tronat- Per conquerir el fort?
- A qui li importa aquest fort de pacotilla? Brut, mal situat,
decadent... No el vull per res, jo!
- I doncs què vols?
- Vull assegurar-me la producció d’ungles!
- Ja hi tornem a ser! -s’exasperà en Masegat- Quin fàstic de gent!
En aquells moments, un grup de soldats encapçalats pel sentinella
aparegué al capdamunt de la torre. Eren polsegosos i fortpistrauencs que
acabaven de sortir de la cantina en l’intermedi de la segona edició del
Concurs a Ultrança. Després de tantes hores de celebració, alguns
havien traspassat el llindar de l’empatx, i continuaven bevent fins i tot
durant el descans.
La presència excèntrica de la Toia allà dalt els havia cridat
l’atenció, i animats per la novetat, s’hi encaminaren equipats amb gots i
garrafes de granissat.
- Hola, maca... -li digueren en assolir el terrat de la torre- Què hi fa
una noia com tu en un lloc com aquest?
- Obriu la porta! -cridà el capità en veure’ls.
Els soldats estaven tan interessats en la serventa que no pararen
esment en les súpliques del capità:
- Digues, maca... Vols un got de granissat?
- D’acord -digué ella-, però que no estigui gaire ple, que si no
m’engreixo.
La Toia s’apartà cap a la cantonada més allunyada de l’exterior. Els
soldats, en acompanyar-la, quedaven al marge dels esdeveniments de la
porta.
En Tronat, mentrestant, intentava negociar amb els salvatges:
- Quedeu-vos amb el de la tuba. Em sembla que ningú d’aquí el
reclamarà.
- Aquest -replicà en Cru-, us el pensava canviar per uns quants
soldats!
- No! Emporta’t en Pallús i a nosaltres deixeu-nos en pau d’una
vegada! -exclamà la Bufona.
- Tu calla! -cridà en Bru-: A l’unguludrumu!
- A l’unguludrumu, a l’unguludrumu! -repetiren tots a cor.
En Tronat es dirigí de nou a en Cru:
- Prova-ho amb en Masegat. Segur que a ell no li fa res
desempallegar-se d’uns quants dels seus soldats...
L’observació féu que el rei dels ungulats reprengués en Masegat:
- Fet i fet, ets tu qui has esfondrat l’unguludrumu amb el teu atac
d’irracionalitat. Per tant, és a tu a qui pertoca compensar-nos!
- Sí home, sí... Endu-te’n uns quants, començant per aquest -digué
en Masegat, assenyalant el capità-. Però no vull ser menys que en
Tronat. Emporta’t també soldats seus.
- No siguis nen petit, Masegat! -es queixà en Tronat.
- O això, o no hi ha tracte.
- Doncs no hi ha tracte.
La Toia, amb el got de granissat buit a la mà, s’acostava
dissimuladament a la vora una i altra vegada. Els soldats, congregats al
racó oposat, miraven de convèncer-la perquè repetís:
- Au va, dona! Beu-ne una mica més!
En Cru féu un senyal i els ungulats s’aproparen als fugitius amb la
intenció evident de prendre’ls:
- Ep! Però què us penseu que féu? -preguntà en Tronat quan dos
ungulats el subjectaren.
- A tu què et sembla? -bramà en Cru- Vosaltres cobrireu el lloc dels
soldats que ens negueu.
- Però espera, home. Tu i jo sempre ens hem entès...
Els ungulats ja l’alçaven un pam de terra:
- Està bé! Et pots endur tots els soldats que vulguis!
En Masegat amonestà el seu company:
- Vols dir que has de cedir fins aquest extrem?
- Crec que sí, Masegat... Mai els havia vist així!
- Per fi veig que m’interpretes... -digué en Cru- Crida els soldats,
cuita!
En Tronat balbucejà:
- Ho intentaré, però no sé si em sentiran... Soldats! Obriu la porta!
Un instant després, el sentinella aparegué al costat de la Toia i
s’abocà damunt la barana:
- Vatua, nois! Els coronels han tornat!
De fons se sentí com els soldats esclafien a riure i acte seguit
entonaven tots a l’una:
- Que t’ho creguis, que t’ho creguis, que t’ho creguis!

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)