La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 22: La rebel·lió de les masses

En Pallús havia recobrat la consciència i se’ls dirigia de dins la tuba
estant:
- Una junta de notables va destituir el coronel Masegat poc després
que l’expedició marxés de Polseguera!
- Com? -l’interpel·là en Masegat- Mentida!
- Mentida? Per celebrar l’adveniment del nou règim, van decretar
una setmana de festes populars!
- És fals!
- I el meu pare, que és pastisser, es féu d’or venent confits com
aquest que el coronel porta per ull!
- Prou d’enganyifes, Pallús!
A la torre, els soldats s’havien agrupat de nou i discutien
l’assumpte:
- Doncs a mi em sona força versemblant...
- Sí... A Polseguera el temen tant com l’odien, al coronel...
- Maleït sigui! -cridà en Masegat.
Aleshores s’arrencà l’ull de confit i el llançà contra la porta. En
rebotre, el mastí l’enxampà i se l’empassà.
Els soldats de Polseguera intentaven situar-se:
- Però a veure: si l’han destituït, a qui hem d’obeir, nosaltres?
- Home, per lògica ens tocaria el coronel Tronat...
- Vols dir? Ni els seus subordinats li fan gaire cas, ara per ara...
En sentir-se al·ludits, els de Fort Pistraus intervingueren:
- És que això que diu de les novel·letes no ens acaba de convèncer!
- No sé llegir, de veritat -s’exasperà la Toia- M’agradaria, però no en
sé!
- Jo me la crec! -digué el sentinella- I endemés, estic fart de ventar
el coronel! Per culpa del vano, sempre tinc els palmells fets un nyap!
En Cru s’afartà de tanta xerrameca i s’encarà als soldats de la
torre:
- Així doncs, què feu? Obriu les portes i us lliureu o m’emporto
aquesta colla d’aquí baix?
- Emporta-te’ls a tots! -cridà un soldat.
La resta de soldats van secundar-lo unànimement:
- Això! Emporta-te’ls!
- Menys al de la tuba! -suggerí la Toia.
- Sí! -exclamà el sentinella- Podria servir-nos de líder simbòlic ara
que ens desempallegarem dels nostres superiors!
- Bona pensada! -clamaren els altres.
En Cru protestà enèrgicament:
- Si no us lliureu, no us el puc cedir, aquest! Necessito més gent
per produir ungles!
- Doncs emporta’t el mastí en el seu lloc -suggerí el sentinella-
Recorda que som bastants més que vosaltres. O sigui que obeïu, o
encara prendreu mal!
- Visca!!!
Els coronels van perdre els estreps:
- Traïdors! Desagraïts!
- Insubmisos!
El capità continuava amb la seva llastimosa lletania:
- Si us plau... si us plau, deixeu-me quedar!
En Cru, que estava enfurismat, assenyalà en Pallús. Els seus
homes avançaren unes passes i tot seguit llançaren la tuba contra la
porta. L’instrument, amb en Pallús i la gallina a dins, s’hi estampà
sorollosament.
- Coc! Coc! Cooooc!
En Cru escopí a terra:
- És impossible tractar amb vosaltres! Ja podeu ser soldats rasos o
generals, que sou igual d’arrogants! Us presenteu a casa nostra, altereu
com si res l’equilibri ancestral de la nostra economia i us en renteu
tranquil·lament les mans!
- De què parla, aquest ara?
- La nostra societat és autosuficient! La conflictivitat social es
regula convertint els delinqüents en productors de la tecnologia que
usem per aconseguir aliment! D’aquesta manera podem prescindir dels
diners i vivim en harmonia!
- Ara sí que no entenc res...
- I després de destruir tot això, encara preteneu estalviar-vos
qualsevol compensació! És increïble!
En Bru i els altres ungulats escoltaven les paraules del seu rei
assentint amb el cap. El capità, mentrestant, continuava somiquejant:
- Si us plau, jo no...
- No només sou garrepes! -bramà el rei-: També sou uns
irresponsables! N’estic fins al capdamunt! No en vull saber res més de
vosaltres: no penso sortir d’Ungula mai més! Ah! M’emporto els coronels i
la noia. Al ploramiques us el deixo, que no estic per sentir-lo tot el dia! I
aquell gos que se l’estima tant, que es quedi amb ell!
- Això! -cridà un soldat-. Marxeu, i no torneu fins que no sapigueu
què són una camisa i uns pantalons!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)