Els dos coronels seien en una taula al despatx d’en Tronat, l’un davant
de l’altre. En Tronat feia veure que escrivia en un paper:
- A veure, pasta i raspall de dents, gel de dutxa i sabó pel cap,
tovallola gran, tovallola petita....
- No em penso banyar! -es queixava en Masegat, impacient-. No
vull que se’m podreixi la cama de fusta!
- Molt bé, home, no t’enfadis... Esborrarem les tovalloles... A veure,
continuem: dos parells de calçotets, mitjons prims i mitjons gruixuts...
- Gruixuts, amb la calor que fa?
- No et pensis, potser ens canvia el temps. Ja se sap, avui dia, el
clima es comporta d’una forma ben extravagant: a l’estiu neva, a l’hivern
fa calor...
- Tant com nevar...
- De moment no ha passat mai, però vés a saber...
- Tens raó... Doncs apunta també guants i bufanda, per si de cas.
- Molt bona idea!
- Però, un moment! -exclamà en Masegat aixecant-se- Jo no tinc
res de tot això! D’on vols que ho tregui?
- Bé, no ho sé... Home, si no estàs ben preparat potser millor que
ho suspenguem... Per què no te’n tornes a Polseguera, Masegat?
- Com? I el teu casament, què?
- Ah, no t’hi amoïnis! T’agraeixo molt el gest, de veritat. Però què hi
farem! Si no pot ser, no pot ser: no cal capficar-s’hi... A més, ja m’havia
fet a la idea de romandre solter la resta dels meus dies, o sigui que per
mi tampoc serà tan greu...
- Vols dir?
- I és clar, home!
En Masegat rumià una estona i començà a assentir dèbilment. En
Tronat li somrigué:
- Doncs bé! -digué aixecant-se i arrugant la llista- Potser ja és hora
que donem l’assumpte per tancat...
- Espera! -cridà en Masegat colpejant la taula- Això no pot quedar
així! Vaig treure la meva filla de Polseguera per trobar-li un partit com
cal! No em penso conformar amb un gendre salvatge!
S’atansà al seu company i li clavà l’índex al pit:
- Saps què et dic? Que surto ara mateix a rescatar-la! Ni raspall de
dents ni calçotets de recanvi! És que encara no em coneixes?
- Però Masegat, això que dius no és només una temeritat, sinó
també una bestiesa...
- A callar! La portaré cap aquí i acte seguit celebrarem la boda!
Com em dic Masegat!
En veure’l tan decidit, en Tronat intentà enxampar-lo amb els dos
braços. En Masegat l’esquivà i sortí a fora d’una revolada. En Tronat
trontollà i estigué a punt de caure, però finalment es pogué subjectar al
respatller d’una cadira:
- Atura’t! -cridà. A continuació, el respatller cedí sota el seu pes i
es partí en dos. En Tronat caigué de cara contra el cul de la cadira-:
Outx!!
El coronel Masegat recorregué el pati, s’enfilà a un cavall i es dirigí
a la porta del fort:
- Obriu! Obriu d’una vegada!
El sentinella baixà de la torre per accionar el mecanisme
d’obertura. En Masegat féu encabritar el cavall mentre esperava, i quan
tingué via lliure marxà rabent cap a Ungula.
En Tronat s’incorporà bellugant el cap a banda i banda i sortí al
pati cridant com un desesperat:
- Atrapeu-lo! Atrapeu-lo!
Ningú va respondre-li: el pati estava desert. El coronel sentí veus a
la cantina i hi féu cap. Els soldats de Polseguera i els de Fort Pistraus
estaven embrancats en una segona edició del Concurs a Ultrança.
Mentre s’empatxaven, entonaven tot de cançons poca-soltes.
- Quin desastre!
El coronel tornà al pati i anà cap a la porta:
- Sentinella!
- Coronel?
- Qui ha obert la porta?
- M’ho ha ordenat el coronel Masegat, senyor. Ha marxat amb un
cavall.
- Maledicció! Quan torni et tancaré al calabós!
- Però si només he obeït un superior...
El coronel no s’estava per brocs:
- Calla! Haig d’atrapar-lo abans que parli amb la Bufona! Necessito
un cavall... Llàstima que aquí al fort no en tinguem: fa molts anys que
ens els vam cruspir tots!
- Es de Polseguera en van portar dos, amb la seva expedició. L’un
se l’ha endut el coronel. L’altre està fermat a la diligència!
- Vatua l’olla! És veritat!
- El pot desenganxar i....
- No cal! Així podré anar assegut en el pescant! Un banc
sempre és més còmode que una sella!
- Té tota la raó del món, senyor -l’adulà el sentinella.
El coronel ja no l’escoltava: corria pati enllà a la recerca del vehicle.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada