La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 5: Assortiment de confits

La Bufona va passar-se tota la tarda dins l’armari de roba, escollint els
vestits que s’enduria per a l’ocasió. La Toia, fora del moble, procurava
assistir-la:
- No s’oblidi unes calcetes de recanvi...
Mentrestant, el capità Esparverat anunciava al coronel -per fi
recuperat del seu lumbago- que ningú havia trobat el seu ull. La notícia
enutjà enormement el governador:
- Com a càstig per la seva incompetència, deixarà el cavall a
l’estable i farà el viatge damunt d’un gos!
- Com? -s’esverà el capità- Quin viatge?
- El viatge a Fort Pistraus. Hi portarem la meva filla per casar-la
amb el coronel Tronat.
- A Fort... Pistraus?
- Exacte. Partirem demà. No em felicita?
- Què? -preguntà el capità, esblaimat-: Per què?
- Com que per què? Li estic parlant d’un casament!
El coronel assenyalà enèrgicament la porta per fer-lo sortir:
- Pari atenció - digué amb les dents serrades-: serà gran i molt
pelut. El gos, vull dir, no el casament.
Tot just sortir de la mansió, el capità esclatà a plorar. Però no
plorava per l’esbroncada. Tampoc plorava per haver de fer el viatge al
llom d’un quisso. Plorava de por. I és que Fort Pistraus estava a tocar de
l’últim territori salvatge depenent de la ciutat: Ungula, el país dels
ungulats.
Els ungulats no tenien res a veure amb aquells indígenes que
havien assaltat Polseguera quinze anys abans (d’aquells, ja no en
quedaven). De fet, ben poca gent els havia vist, i gairebé ningú en sabia
res del cert. Però corria la brama que eren petitons, que els pudia l’alè,
les aixelles i el baix ventre, que no es tallaven mai les ungles -d’aquí el
seu nom- i que, per tant, les duien brutes i llargues que era cosa
d’esgarrifar. Es deia que eren especialment bàrbars i cruels, i que mai
ningú havia aconseguit endinsar-se al seu territori i sortir-ne amb vida.
Des de ben petit, el capità Esparverat experimentava una paüra
incontrolable en sentir-los esmentar. Se’ls imaginava morenos, baixets i
despullats, però no hagués sabut explicar quina d’aquestes tres
característiques l’esfereïa més.
Des de la finestra de la mansió, el capità semblava una ànima en
pena. Mentre observava com s’allunyava, el coronel es potinejava l’ull
buit per sota el pedaç de vellut, sense adonar-se’n.
Al carrer, un estrany vestit de blanc i amb una safata a la mà es
creuà amb el capità i el saludà amb el cap. El capità ni el veié. L’estrany
es dirigí cap a la mansió, i el coronel, en constatar-ho, s’emmurrià:
- Què deu voler, aquest pelacanyes?
Uns instants després, el criat li anunciava la visita del senyor
Tortell, mestre pastisser.
En sentir el nom del visitant, el coronel portà la mà cap a la fletxa
que li travessava el crani, però clogué el puny abans d’arribar-se-la a
arrancar:
- Fes-lo pujar -remugà lentament.
Quan el pastisser entrà al saló, trobà el coronel acalorat i amb les
venes del front inflades. Com que no coneixia els detalls de l’incident,
considerà que tal aspecte devia ser una conseqüència del vigorós
caràcter del coronel, i s’afanyà a parlar sense més preàmbuls:
- Bon dia coronel! Sé que la recerca no ha estat del tot
satisfactòria, i m’he permès la llibertat de proporcionar-li una solució.
El senyor Tortell retirà el paper que cobria la safata i la hi atansà
teatralment al coronel. Era un assortiment selecte de confits en forma de
globus oculars.
- Els he pintat un iris i una pupil•la a cadascun, i els he lacat amb
ceres d’abella i de carnauba -explicà el pastisser-. D’aquesta manera tant
se’ls pot menjar com fer-los servir d’ull. N’hi ha set models diferents!
El coronel, sorprès, examinà els confits amb deteniment. N’hi havia
alguns de molt bonics.
- Accepti si us plau aquest humil present del meu negoci. Som
nous a la ciutat i ens agradaria que conegués la nostra feina.
El coronel no se l’escoltava. S’havia llevat el pedaç de vellut, havia
agafat un dels confits i provava de calçar-se’l dins l’òrbita buida.
- Permeti’m que l’ajudi -féu el pastisser, enfonsant-li amb l’índex el
confit dins el forat- Ja està! Bravo! Perfecte!
El senyor Tortell estava entusiasmat. El coronel mirà el seu reflex
en un dels vidres de la porta i assentí lleugerament: li semblava que el
confit, un poc més gran que l’ull bo, li donava un aire aristocràtic.
El coronel prengué la safata de les mans del pastisser i amb un cop
de mentó li assenyalà la porta, sense haver-li donat ni tan sols les
gràcies.
- A fe que li han agradat... -deia el pastisser per ell mateix mentre
tornava cap a la botiga- A veure si això ens reporta múltiples avantatges!
Llàstima que en Pallús no hagi volgut venir! Sempre queda bé, ensenyar
l’hereu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)