La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 21: Amenaces

El sentinella va poder convèncer els seus companys que s’aboquessin a
la barana exterior de la torre. S’hi amuntegaren entre rialles i vessades
de granissat, però quan van comprovar que la presència dels coronels era
inqüestionable, se’ls passaren de cop les ganes de riure:
- Correu, nois: que algú baixi a obrir la porta!
- Això! -cridà en Tronat- Obriu sense més demora!
De resultes de l’ordre, tot eren corredisses. La Toia intentà fer-se
escoltar:
- Atureu-vos! Els vostres superiors us volen vendre!
- Com dius?
En Tronat sentí l’advertència de la serventa i els increpà:
- Des de quan escolteu les ocurrències d’una dona? Que no sabeu
que tenen la imaginació sobreexcitada de tant llegir novel·letes d’amor?
La Toia mirà de defensar-se:
- Si jo no sé llegir!
- És veritat! -reconegué la Bufona- Mai n’hi he deixat aprendre. Jo
sí que en sé, però. M’agraden molt, les novel·les d’amor!
- Sí, i per això en Tronat et va poder enganyar tan fàcilment amb el
conte del príncep ungulat! - li recriminà el seu pare.
El capità Esparverat saltava una i altra vegada cap a la torre:
- Obriu, si us plau!
En Cru s’acostà a en Tronat i li clavà l’índex al pit repetides
vegades:
- Ja n’hi ha prou! Convenceu-los d’una vegada o complirem la
nostra amenaça!
L’escena no passà inadvertida pels de la torre:
- Qui és aquest descamisat? -preguntà un soldat polsegós.
- És un ungulat! -li aclarí el sentinella.
La Toia intervingué de nou:
- Us hi volen entregar per obtenir la seva llibertat a canvi!
En Tronat sentí les explicacions de la Toia i s’afanyà a
desacreditar-la:
- El que us deia: imaginació sobreexcitada, fabulació extrema,
ànsia de protagonisme... Tot per culpa dels llibres!
- No sé llegir! No sé llegir!
En Masegat s’aferrà a les cames del seu company de rang i
aconseguí reincorporar-se. Sense deixar de recolzar-se a l’espatlla del
fortpistrauenc, aixecà un puny cap als soldats:
- Ja és suficient! Polsegosos: si obeïu les ordres ara mateix
obtindreu clemència. Si no, us asseguro que sereu jutjats a Polseguera
per un tribunal militar sense sentiments!
Els soldats de Polseguera se separaren dels altres i començaren a
deliberar entre xiuxiueigs, mentre de reüll vigilaven els de Fort Pistraus.
Aquests els escodrinyaven amb recel creixent. La Toia insistia a prevenir-
los, però ara els dos grups l’obviaven, concentrats com estaven intentant
endevinar quines serien les respectives reaccions.
En Masegat picà l’ull bo als salvatges:
- Ja ho veureu... Imposo tant de respecte que no gosaran desobeir-me!
Els polsegosos eren a punt de cedir:
- Està bé, senyor. Obrirem la porta... Però volem garanties que un
cop a casa mantindrem l’immunitat. Volem la seva paraula!
- La seva paraula no val per a res, a Polseguera! -cridà de sobte
una veu.
- Ep! -digué en Masegat-: Qui parla ara?
El sentinella mirà entre els ungulats:
- Òndia! -digué- Si és el xaval que fa unes hores ha aparegut
preguntant per la filla del coronel!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)