La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 18: Sol

Quan va arribar a dalt de tot, en Pallús s’enfilà a una pedra sense deixar
de tocar. Als seus peus, la gallina alçava el bec cap al cel. Vistos des de
baix, semblaven una estàtua monumental, un cant a la victòria en forma
de músic imponent i gallinàcia amb poques plomes. Els ungulats no
havien fugit: no gosaven ni moure’s. D’entre tots ells, en Cru era qui més
ganes posava en sobreposar-se. Però en Pallús el mantenia a ratlla a
base de fenomenals descàrregues de dos i de res, de manera que el rei
tampoc reeixia a atansar-se’ls.
El coronel Masegat interpretà la situació a la manera militar:
- Correm! Aprofitem per salvar-nos!
El capità es carregà el coronel al damunt i inicià un descens
accelerat. La Bufona sortí esperitada al seu darrera, tot dient:
- Bravo per la trompeta, pastisser!
- Sí, bravo! -la secundà en Masegat- Amb una mica de sort ens
l’exterminaran i deixarà de flirtejar-te!
Força més lluny, a les envistes del fort, el coronel Tronat
remugava:
- Quina mala sort! Tot ha sortit del revés! I a sobre, en Masegat
deu estar fet una fera! Segur que la Bufona li ho està cantant tot i
acabem a mastegots!
Mentrestant, els de Polseguera retallaven distàncies. El coronel
Masegat estava eufòric, i, talment com si volgués fer córrer un cavall,
insistia a castigar les anques del capità a cops de fletxa perquè aquest
galopés més ràpid:
- Endavant! Endavant, que ja arribem!
La Bufona, que no estava avesada a fer exercici i treia una llengua
de pam i mig, els seguia a força distància. Els ungulats, però,
continuaven retinguts.
A dalt de la serralada, en Pallús començà a espifiar-la. Errà en la
posició dels dits sobre l’instrument i en la manera d’administrar la
bufera. El so que sortia de la tuba s’entretallà cada cop més. La
musicalitat donà pas a la flatositat: les notes semblaven pets.
Com menys sonava la tuba més segurs se sentien els ungulats. El
temor que els havia envaït fins llavors s’anava esvaint. La música ja no
els feia por, sinó al contrari. Els feia riure. Però no reien
escandalosament o amb alegria. Reien de biaix, amb desconfiança, com
si es malfiessin de la davallada d’en Pallús. I se li acostaven a poc a poc,
amatents, a l’expectativa d’un possible contraatac musical.
En Pallús inflava els pulmons tant com podia, però no reeixia a
retornar a l’instrument el so victoriós de la seva arribada. Els ungulats se
li acostaven lentament, de quatre grapes, com si fossin llops a punt
d’abalançar-se sobre una presa. En Cru i en Bru eren els més atrevits de
tots ells; els encapçalaven i els anaven un parell de metres per endavant.
La gallina es movia inquieta. En un moment determinat, en Bru s’hi
abraonà decididament. La gallina fou incapaç d’esquivar-lo i caigué a les
seves mans. En Bru féu una passa enrere i llançà la gallina als seus
companys. Tot de plomissol s’escampà per l’aire.
En Pallús volgué iniciar la retirada i baixà de la pedra. Això encara
envalentí més els seus adversaris, que en veure’l més baixet, el
consideraren menys perillós. Els ungulats es redreçaren: les mans ja no
els anaven per terra. En Pallús apartà els llavis de l’embocadura,
disposat a fugir sense tornar a tocar. S’estava girant cap al vessant
fortpistrauenc quan una mà li engrapà l’espatlla.
- A l’unguludrumu! -cridà en Cru.
En Pallús es desempallegà momentàniament de l’agafada, però
d’altres mans l’agafaren tot seguit.
-A l’unguludrumu! A l’unguludrumu! -cridaren els indígenes.
Un gran núvol de pols embolcallà en Pallús i els ungulats. La
gallina, enmig del batibull, cloquejava espaordida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)