La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 4: En busca de l'ull

Quan se sabé que el coronel havia perdut l’ull, alguns ciutadans es van
afegir als soldats del capità Esparverat. El senyor Tortell, el pare d’en
Pallús, ordenà al seu fill que deixés d’estudiar solfa i cuités a afegir-se a
l’estol de voluntaris que rastrejaven les envistes de la mansió. En Pallús
intentà oposar-s’hi, però el seu pare veia en aquella circumstància una
oportunitat idònia per guanyar-se les simpaties d’algú tan principal:
- Vés, fill -digué, fent-lo sortir de la botiga-, i demostra’ls què val
un Tortell!
- Però, pare... Deixa que almenys em tregui la tuba del damunt!
El senyor Tortell, però, ja no el sentia: havia tancat la porta de la
pastisseria amb llisquet, disposat a assegurar-se una victòria alternativa
en el cas que el seu fill fallés.
Mentrestant, a la mansió, el coronel, que encara caminava mig
doblegat per culpa del lumbago, inicià un discurs sobre les
responsabilitats paternes i les obligacions de les filles. Mentre
s’embrancava en reflexions d’aquesta mena, la Bufona i la Toia
aprofitaven per treure el cap per la finestra, encara oberta.
- Filla meva! -anava dient el coronel- és el moment de prendre una
decisió transcendental!
A baix al carrer, un escampall de soldats i polsegosos de totes les
edats i condicions buscaven l’ull del governador. La Toia estirà les
faldilles de la Bufona per cridar-li l’atenció. En Pallús, de quatre grapes i
amb la tuba calçada al cos, també era allà, enmig de la gentada.
- I per tant, crec que el més assenyat és que t’aparti de segons
quines companyies.... -continuava el coronel, abstret en el seu monòleg.
En Pallús no tenia cap intenció de buscar l’ull. L’únic que volia era
mantenir-se prou lluny de la mansió per quedar fora de l’abast de
pianos, armaris o calaixeres. Tot i així, la imatge de la Bufona era més
apetitosa que qualsevol dels pastissos que feia el seu pare, de manera
que al final, i encara que en veritat temia ser descobert pel coronel, fou
incapaç d’aguantar més i s’aixecà, bo i girant-se cap a la casa.
La Bufona, en veure’l de peu dret i amb la tuba a punt, digué:
- Aquí, aquí!
El coronel sentí quelcom:
- Què passa? -preguntà- Han trobat l’ull?
- L’ull? No, i ara! És que m’ha semblat veure el trompetista d’ahir
a la nit...
- Com?!?
A pesar de l’atac de lumbago, el coronel sortí disparat cap a la
finestra. Però com que corria capcot no s’adonà que estava mal alineat
respecte aquesta, i en comptes d’abocar-s’hi s’estavellà de ple contra un
dels marcs laterals:
- Maleït sigui!
Des de la llunyania, en Pallús percebé el crit i, intuint el perill,
optà per la retirada. El coronel es fregà la closca adolorida, i quan per fi
s’abocà a la finestra, el jove ja estava fora de l’abast de l’únic ull del
militar.
-Hum! -féu aquest, escodrinyant el panorama.
La Bufona encongí les espatlles i li somrigué:
- Potser m’he confós.
El coronel s’assegurà que la fletxa no se li hagués mogut amb la
batzegada i tornà cap al centre de l’habitació:
- Doncs bé! -digué- Ja està decidit! Anirem fins a Fort Pistraus i et
casaràs amb el coronel Tronat, Bufona.
- Què?
- El coronel Tronat és un militar de la meva edat, un home
disciplinat, competent i solter. Vam lluitar esquena contra esquena
durant el famós assalt a Polseguera, ara fa uns quinze anys.
- I és guapo, aquest senyor?
- És molt simpàtic. I ara, ja cal que vagis fent les maletes: demà
passat mateix iniciarem el viatge.

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)