La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 3: Preguntes

L’endemà al matí, la Bufona i la Toia coincidiren amb el coronel després
d’esmorzar. El coronel encara estava vinclat de cintura cap amunt i un
pedaç de vellut li cobria la conca ocular buida.
- Contesta’m filla -digué intentant redreçar-se:- qui és aquest
atrevit que et fa la cort?
En veure que la Bufona no en tenia ni idea, la Toia aixecà el dit,
sol•licitant permís per intervenir:
- És en Pallús Tortell, el fill del pastisser. Ell i la seva família van
arribar fa un any a Polseguera...
- Maleït sigui! A partir d’ara et prohibeixo menjar pastissos!
La Bufona anava a replicar, però en aquell moment un criat entrà
a l’habitació i els digué:
- El capità Esparverat és a baix, senyor coronel.
- Que pugi.
El coronel l’havia fet cridar de bon matí. El capità era un jove alt i
escardalenc que sempre anava mig encorbat, com si temés que fossin a
punt de ventar-li un clatellot. Els seus pares l’havien obligat a seguir la
carrera militar, i fins i tot li havien comprat el rang de capità. El coronel
Masegat els n’havia acceptat els diners per adquirir l’ull de vidre que
anys després llançaria contra en Pallús.
El coronel veié entrar el capità i el saludà tan enèrgicament que
aquest féu un bot d’espant:
- Bon dia, Capità!
El jove s’afanyà a recompondre el posat i acostà una mà a la
templa per fer la salutació marcial. Calculà tan malament la distància
que es colpejà la gorra i la féu caure per terra.
- Bon... dia, coronel -quequejà, recollint la gorra-. El capità
Esparverat, a les seves ordres...
El coronel esbufegà. Darrere seu, la Bufona esclafí a riure sense
obrir la boca, cosa que li féu escopir alguns capellans.
- Capità, seleccioni uns quants soldats i pentini tota la part
davantera de la casa -el coronel s’aixecà el pedaç de vellut- Cal que trobi
el meu ull de vidre. I li ho adverteixo: no toleraré cap fracàs!
El capità picà de peus massa fort i es desequilibrà
momentàniament.
- Vol parar de fer el saltimbanqui? -el reprengué el coronel.
El capità, que ja estava vermell, s’adonà que fins i tot la Toia tenia
dificultats per contenir el riure i enrogí encara més.
- Què li passa? -exclamà el coronel- Espavili d’una vegada!
El capità assentí, empassà saliva i es féu enrere caminant
d’esquenes. Sense adonar-se’n, es desvià de la trajectòria que el menava
a la porta i es dirigí directament vers la finestra. Aquesta romania oberta
des de la nit anterior: després de tirar el piano de dret al carrer, el
coronel no l’havia tornada a tancar.
- Aaaaaaaaaah!!!!!
- Caram! -féu el coronel- D’això en dic jo fer via! Bravo, capità!

4 comentaris:

  1. Molt bé Miquel seguueixo entussiasmat amb la lectura. A veure la setmana que ve!!
    Felicitats per l'iniciativa de la publicació amb blog!
    Artur

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies cracken! Em fa molta il·lusió que ho segueixis...!

    ResponSuprimeix
  3. També ho he enviat a contactes que crec que els hi pot agradar.
    Salut!
    Artur

    ResponSuprimeix

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)