La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 8: L'anunci

Uns dies després de la partida de l’expedició del coronel, els notables
convocaren tots els ciutadans a la plaça major amb la intenció de fer-los
un anunci solemne. El senyor Tortell estava convençut que els donarien
una notícia important, i volgué que en Pallús l’acompanyés de totes
passades. Com d’habitud, no li deixà temps ni de treure’s la tuba del
damunt, i un cop van ser a la plaça, en Pallús, comprimit entre
l’instrument i la gentada, amb prou feines si podia respirar.
-Honorables ciutadans de Polseguera! -cridà un notable des d’un
balcó destacat- Polsegosos i polsegoses de totes les edats! Us hem
convocat aquí per anunciar-vos la destitució del coronel Masegat!
La multitud no se’n sabé avenir:
- Un home tan principal! -comentaven aquí i allà- No és possible!
- No és possible, Pallús -xiuxiuejà el senyor Tortell.
- ...no, pare... -panteixà en Pallús.
- Sí que ho és! I ara us n’explicarem els motius: fa molt de temps,
el coronel Masegat va defensar-nos valerosament dels salvatges. En
aquell combat gloriós li van endinyar un fletxa al crani, li van seccionar
una cama i li van buidar l’ull. Fou el principi de la seva fama, però també
el de la seva ruïna!
- De la seva ruïna? -s’estranyaren algunes veus- Per què?
- Perquè amb el pas del temps, la fletxa que té clavada al cap l’ha
acabat per trastocar!
- El coronel Masegat, trastocat??
- No ho hagués dit mai... -féu el senyor Tortell per ell mateix.
- Jo sí... -replicà en Pallús, esgrogueït i amb un fil de veu.
El notable esperà en silenci que tothom callés i llavors exclamà:
- El nostre admirat coronel ha perdut la xaveta! Com us expliqueu
sinó que hagi enviat l’única filla que té -el seu tresor més preciós!- a un
lloc tan inhòspit com Fort Pistraus?
- Doncs...
- Enviaríeu vosaltres cap de les vostres filles a viure a tocar dels
ungulats?
- Ens en donarien res, a canvi? -preguntà algú.
El notable féu com si no hagués sentit la pregunta i es cobrí el
rostre amb un gest teatral:
- Pobra Bufona! Cada nit, en acotxar-se al llit, sentirà els udols
dels salvatges a tocar de la finestra de la seva habitació!
La veu trencada d’una tieta s’elevà per sobre la multitud:
- Pobra, pobreta!!
El notable assenyalà la infeliç:
- Sí, pobra, pobreta! I tot per què? Perquè son pare està tocat de
l’ala! I jo i tots els notables que estem aquí reunits no deixem de
preguntar-nos: si el coronel Masegat és capaç de fer-li això a algú que
estima tant, ¿Què no serà capaç de fer-nos a tots nosaltres, polsegosos i
polsegoses de totes les edats, que ni som família d’ell ni hi tenim res a
veure a banda de viure a la mateixa ciutat?
Un home aixecà el dit:
- Perdona, pots repetir aquesta última frase?
- És molt senzill! Només us demanem que féu aquesta reflexió: si
en Masegat ha fet això a la Bufona, que és la seva filla... què podria
arribar a fer-nos a tots nosaltres, que no som fills seus?
- Jo, fill d’en Masegat? -s’estranyà l’home d’abans.
- Així doncs -continuà el notable, ignorant-lo-, en benefici de la
seguretat de Polseguera i de tots els seus honorables habitants, els
notables de la ciutat hem decidit destituir el coronel Masegat i impedir-li
per sempre més l’accés al govern! A partir d’ara, una junta de notables
governarà la ciutat! I per celebrar-ho, decretem una setmana entera de
festes populars!
La multitud s’entusiasmà:
- Visca! Ara us escoltem!
- I amb l’objectiu que la festa inclogui alguna tradició que ens la
faci més entranyable a tots plegats, proposem que els confits en forma de
globus oculars que venen a la pastisseria esdevinguin el dolç oficial de la
festa! Els anomenarem “Ulls de coronel”!
- Ho has sentit, Pallús? -preguntà el senyor Tortell al seu fill- Això
és fabulós... Ens els prendran de les mans!
En Pallús no li respongué. Quan la gent començà a desfilar, el seu
pare s’adonà que en Pallús feia estona que s’havia desmaiat i que era
l’atapeïment el que l’havia mantingut dempeus fins aleshores. La feinada
va ser seva per reincorporar-lo i arrossegar-lo fins a casa; a ell, i a la seva
enorme tuba.
Tal com havia suposat el senyor Tortell, l’alegria estimulà el
consum massiu d’ulls de coronel. En pocs dies, la fama del confit va
estendre’s ràpidament més enllà dels estrictes límits de Polseguera, i
cada dia arribava algú o altre de ciutats properes com Ermàs,
Quatrecamins o Ensopida per aprovisionar-se’n.
El senyor Tortell només hagué de lamentar no donar a l’abast tot
sol. I és que després d’uns pocs dies de treballar a ple rendiment, en
Pallús es féu fonedís, juntament amb la tuba i la gallina. El senyor
Tortell creia que s’havien amagat per esquivar la feinada que tenien fent
confits. Suposava que els trobaria arraulits dins d’algun moble, però
anava tan atrafegat que mai tenia temps de fer un bon escorcoll.
- Així que acabin les festes m’hi poso! -repetia.
Fins que no féu el registre no s’adonà que cap dels mobles de casa
-ni armari, ni calaixera, ni bagul- era prou gros per encabir plegats en
Pallús i les dues úniques i preuades pertinences que tenia. El senyor
Tortell es gratà la closca amb insistència, mirant de solucionar el misteri.
Sobtadament, li sobrevingué un rampell d’inspiració:
- Ja ho tinc! Segur que són dins del forn!
Però allà dins tampoc hi eren. Ni allà, ni enlloc més de la casa.

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)