La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 10: La negociació

L’endemà al matí, els dos coronels es van reunir al despatx d’en Tronat
per estipular les condicions del casament. Després de tres hores de
reunió, s’havien posat d’acord pràcticament en tot, excepte en dos punts
que per a en Tronat eren innegociables. El primer era una qüestió que
afectava el lot que portava la núvia:
- No la vull per a res, la Toia!
- No siguis així, home... -argumentava en Masegat- Si la Bufona no
té serventa amb qui desfogar-se, t’atabalarà a totes hores.
- Amb una encolomada en tinc prou!
- Encolomada, encolomada... No sé pas què vols dir, amb això!
El segon era un problema de calendari. En Masegat volia que les
noces se celebressin aquell matí mateix, però en Tronat s’hi negava.
Insistia que abans volia fer un llarg passeig amb la núvia:
- Sortirem del fort i en resseguirem el perímetre, i així tindrem
l’oportunitat de conèixer-nos millor. Celebrarem el casament després
d’aquest passeig.
- No veig la necessitat de tanta excursioneta, però si t’hi
encaparres... Vaig a avisar-la de seguida.
- Ara no, home! Fa massa sol per caminar. És més apropiat que
esperem el capvespre: la temperatura és més agradable, llavors.
- Està bé! -digué en Masegat perdent la paciència- Com que tenim
el mateix rang però no estem a Polseguera sinó a Fort Pistraus, accepto
les teves condicions: primera, la Toia tornarà a ciutat amb nosaltres, i
segona, no passejareu fins al capvespre!
Aquesta intervenció suposà el final de la negociació. La tensió a
l’estança desaparegué aleshores, i els dos vells amics se sentiren prou
conformes per encaixar les mans. En Tronat serví un parell de granissats
de figues de moro per amenitzar la consecució de l’acord:
- T’ha costat, però al final has parlat assenyadament!
- Tsst! Amb tantes pegues que hi has posat, qualsevol diria que la
boda no et fa cap il·lusió!
- Què dius, home! Mira, perquè te’n facis càrrec: fa una estona he
ordenat que li portessin unes croquetes de figues de moro a la Bufona.
És el meu regal de prometatge!
En Masegat féu una ganyota:
- De figues de moro? Vols dir que seran bones?
- Bones o no, és l’únic que hi tenim, aquí! -digué en Tronat alçant
el got- Figues de moro i un cel brillant!
En Masegat alçà també el seu got i ambdós militars se’n begueren
el contingut d’un sol glop. En Tronat al·legà uns assumptes urgents per
atendre i s’acomiadà. L’altre el correspongué i ambdós abandonaren la
dependència plegats. Un cop a fora, en Tronat s’encaminà cap a la porta
principal. En Masegat, cap a l’habitació de la Bufona.
El fort semblava desert. Ni el cos expedicionari ni la guarnició eren
a la vista. Tan sols un sentinella, atordit per la calor i estintolat contra
una barana, feia guàrdia al capdamunt de la torre. El mastí del capità
Esparverat dormisquejava sota la diligència, aparcada en un racó del
solitari pati assolellat. L’única remor audible provenia de la cantina.
Aprofitant l’absència dels seus caps, els soldats del fort i els de
Polseguera s’hi havien refugiat per protegir-se del sol, i de manera
espontània, havien organitzat un seguit d’entreteniments per passar
l’estona. El més aplaudit fou el denominat Concurs a Ultrança: es
tractava d’esbrinar qui seria capaç d’empassar-se més granissats de figa
de moro, la beguda típica de Fort Pistraus. Els fortpistrauencs jugaven
amb l’avantatge de l’habitud, però els polsegosos, a pesar de
l’inexperiència, comptaven amb l’assedegament acumulat durant el
viatge.
En Masegat passà prop de la cantina, però no parà esment en la
gatzara que s’hi havia armat dins. Estava massa capficat en els termes
de l’acord: en particular, es penedia d’haver cedit en el punt referent a la
Toia.
Quan arribà a l’habitació de la Bufona, trobà la seva filla arraulida
en un racó i somicant a borbollons. La Toia s’estava al seu costat i
insistia a acaronar-la, però la Bufona l’apartava contínuament, titllant-la
d’enganxifosa. Damunt de l’única taula de l’habitació, el coronel hi veié la
ració de croquetes, encara sense tastar.
- No ploris, filla meva! -digué en Masegat-. Si no et vénen de gust,
no cal que te les mengis!

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)