La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 14: La llista

Els dos coronels seien en una taula al despatx d’en Tronat, l’un davant
de l’altre. En Tronat feia veure que escrivia en un paper:
- A veure, pasta i raspall de dents, gel de dutxa i sabó pel cap,
tovallola gran, tovallola petita....
- No em penso banyar! -es queixava en Masegat, impacient-. No
vull que se’m podreixi la cama de fusta!
- Molt bé, home, no t’enfadis... Esborrarem les tovalloles... A veure,
continuem: dos parells de calçotets, mitjons prims i mitjons gruixuts...
- Gruixuts, amb la calor que fa?
- No et pensis, potser ens canvia el temps. Ja se sap, avui dia, el
clima es comporta d’una forma ben extravagant: a l’estiu neva, a l’hivern
fa calor...
- Tant com nevar...
- De moment no ha passat mai, però vés a saber...
- Tens raó... Doncs apunta també guants i bufanda, per si de cas.
- Molt bona idea!
- Però, un moment! -exclamà en Masegat aixecant-se- Jo no tinc
res de tot això! D’on vols que ho tregui?
- Bé, no ho sé... Home, si no estàs ben preparat potser millor que
ho suspenguem... Per què no te’n tornes a Polseguera, Masegat?
- Com? I el teu casament, què?
- Ah, no t’hi amoïnis! T’agraeixo molt el gest, de veritat. Però què hi
farem! Si no pot ser, no pot ser: no cal capficar-s’hi... A més, ja m’havia
fet a la idea de romandre solter la resta dels meus dies, o sigui que per
mi tampoc serà tan greu...
- Vols dir?
- I és clar, home!
En Masegat rumià una estona i començà a assentir dèbilment. En
Tronat li somrigué:
- Doncs bé! -digué aixecant-se i arrugant la llista- Potser ja és hora
que donem l’assumpte per tancat...
- Espera! -cridà en Masegat colpejant la taula- Això no pot quedar
així! Vaig treure la meva filla de Polseguera per trobar-li un partit com
cal! No em penso conformar amb un gendre salvatge!
S’atansà al seu company i li clavà l’índex al pit:
- Saps què et dic? Que surto ara mateix a rescatar-la! Ni raspall de
dents ni calçotets de recanvi! És que encara no em coneixes?
- Però Masegat, això que dius no és només una temeritat, sinó
també una bestiesa...
- A callar! La portaré cap aquí i acte seguit celebrarem la boda!
Com em dic Masegat!
En veure’l tan decidit, en Tronat intentà enxampar-lo amb els dos
braços. En Masegat l’esquivà i sortí a fora d’una revolada. En Tronat
trontollà i estigué a punt de caure, però finalment es pogué subjectar al
respatller d’una cadira:
- Atura’t! -cridà. A continuació, el respatller cedí sota el seu pes i
es partí en dos. En Tronat caigué de cara contra el cul de la cadira-:
Outx!!
El coronel Masegat recorregué el pati, s’enfilà a un cavall i es dirigí
a la porta del fort:
- Obriu! Obriu d’una vegada!
El sentinella baixà de la torre per accionar el mecanisme
d’obertura. En Masegat féu encabritar el cavall mentre esperava, i quan
tingué via lliure marxà rabent cap a Ungula.
En Tronat s’incorporà bellugant el cap a banda i banda i sortí al
pati cridant com un desesperat:
- Atrapeu-lo! Atrapeu-lo!
Ningú va respondre-li: el pati estava desert. El coronel sentí veus a
la cantina i hi féu cap. Els soldats de Polseguera i els de Fort Pistraus
estaven embrancats en una segona edició del Concurs a Ultrança.
Mentre s’empatxaven, entonaven tot de cançons poca-soltes.
- Quin desastre!
El coronel tornà al pati i anà cap a la porta:
- Sentinella!
- Coronel?
- Qui ha obert la porta?
- M’ho ha ordenat el coronel Masegat, senyor. Ha marxat amb un
cavall.
- Maledicció! Quan torni et tancaré al calabós!
- Però si només he obeït un superior...
El coronel no s’estava per brocs:
- Calla! Haig d’atrapar-lo abans que parli amb la Bufona! Necessito
un cavall... Llàstima que aquí al fort no en tinguem: fa molts anys que
ens els vam cruspir tots!
- Es de Polseguera en van portar dos, amb la seva expedició. L’un
se l’ha endut el coronel. L’altre està fermat a la diligència!
- Vatua l’olla! És veritat!
- El pot desenganxar i....
- No cal! Així podré anar assegut en el pescant! Un banc
sempre és més còmode que una sella!
- Té tota la raó del món, senyor -l’adulà el sentinella.
El coronel ja no l’escoltava: corria pati enllà a la recerca del vehicle.

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)