La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capitol 15: L'unguludrumu

- Tranquil·la, maca -digué una veu.
La Bufona, atrapada en l’embull d’ungles, girà el cap en direcció a
la veu. Un dels ungulats desvagats s’havia despertat:
- És qüestió de no atabalar-se.
- Com vol que no m’atabali -somicà ella-, amb totes aquestes
ungles esgarrapant-me?
- El que has de fer és estar-te quieta. Com més et moguis, més
t’embolicaràs. És el mateix que els passa als peixos i als animalons del
bosc.
- Què hi tenen a veure, aquests, amb tot això?
- Els ungulats fem servir les ungles per pescar i per caçar. Les
deixem créixer durant anys, fins que se’n poden fer xarxes per a les
trampes. Són elàstiques, impermeables i molt resistents a les
estrebades...
- És horrorós...
- El que és horrorós és estar-se anys sense poder fer burilles. No et
pots imaginar el que això representa per a un ungulat! Fer burilles és el
nostre passatemps favorit!
La Bufona s’esgarrifà:
- Per l’amor de Déu... quin malson de lloc!
L’ungulat posà cara de desfici:
- Si pogués, només per uns minuts, burxar-me el nas al meu aire! -
aleshores sospirà i canvià de to-: Però amb aquesta unglamenta és
impossible!
- Aquesta sí que és bona! I doncs per què te la deixes créixer tant?
- És el càstig per haver delinquit. A l’unguludrumu només hi venim
els criminals, nena.
- Cri... minals? -quequejà ella.
- Exacte. Assassins, trinxeraires, estafadors... Suposo que al teu
país també n’hi deuen haver, no? Doncs Ungula no és diferent. Quan ens
enxampen, el rei ens fa portar aquí: de primer ens hi estaquen, però al
cap d’uns anys, ja no cal ni tenir-nos lligats. Les ungles ens han crescut
tant que no ens podem moure ni fer res sols: no podem agafar res, no
podem fer burilles... És com si no tinguéssim braços. I mai ens les tallen
prou perquè això canviï!
Alguns convictes es regiraren amb peresa en les seves poltrones,
com si la conversa de fons els estigués deixondint. Els seus moviments
feien sacsejar les ungles que atrapaven la Bufona:
-Ai!
L’ungulat desvetllat continuà parlant:
- Els ungulats respectables ens detesten i no se’ns volen ni acostar.
Però algú ens ha de servir l’aigua i el menjar perquè les ungles continuïn
creixent... No cal ser gaire llest per endevinar que has estat escollida per
encarregar-te de l’unguludrumu... Això vol dir que t'estaràs una bona
temporada entre nosaltres... Potser la resta de la teva vida!
- No... -féu la Bufona, sacsejant-se- No, això mai!
- No t’exaltis, maca -digué el criminal- recorda el que t’he explicat
dels peixos i els animalons...
- Prou, si us plau!
El criminal observà com la noia s’enredava cada cop més i esclatà
a riure gustosament, a la manera ungulada:
- Hu, hu, hu!
Els seus companys es despertaren del tot en sentir-lo. Aixecaren
un poc els caps per descobrir què el feia riure. La imatge d’una noia
agitant-se a la desesperada entre les ungles de tots ells superà les seves
expectatives. Un instant després, l’unguludrumu sencer esclatava en una
cacofonia de rialles criminals.

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)