La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 16: El rescat

La diligència inicià la marxa a poc a poc. El mastí intentà seguir-la, però
el vehicle adquirí ben aviat una velocitat més rumbosa i el gos hagué
d’abandonar el seu intent pocs metres després de sortir del fort. Quan es
girà, el sentinella ja havia tancat la porta.
Ocupat a esperonar el cavall, el coronel Tronat no s’adonà que per
una de les finestres de la cabina treia el cap un passatger:
- No! -cridava- No!
Era el capità Esparverat. S’hi havia amagat poc després d’arribar
al fort, i no n’havia sortit en cap moment. S’encarcarà de dormir amagat
sota el banc dels passatgers; i de resultes d’això un torticoli
impressionant li mantenia una orella enganxada a l’espatlla.
En percebre com es posaven en moviment, havia cregut en la
possibilitat d’un retorn a Polseguera. Quan s’abocà a la finestra per
comprovar-ho, descobrí que avançaven precisament en la direcció
contrària.
- No! A Ungula no!
En Tronat no podia sentir-lo. La diligència guanyava velocitat, i el
sotragueig creixent ho aclaparava tot amb el seu soroll. Per molt ràpid
que anés, però, en Masegat feia més via, i la seva arribada al país dels
ungulats era imminent.
Enardit per la proximitat de la batalla, el coronel Masegat remuntà
el costerut pendent de la serralada que separava els dos móns, i en
arribar a dalt de tot i contemplar l’altre vessant, se sorprengué de veure
un país verd en comptes d’un de polsegós. Aquesta diferència no féu sinó
incrementar la seva ràbia envers els salvatges, de manera que llançà un
esgarip terrible i desafinat i clavà els esperons als baixos del cavall amb
totes les seves forces. El cavall renillà de dolor i etzibà una cossa a l’aire.
El coronel, desprevingut, sortí propulsat cap endavant i inicià el descens
cap a Ungula entre tombarelles i rodolons que encara el van masegar
més. El cavall, al capdamunt de la carena, es desentengué del destí del
seu genet per concentrar-se a pasturar entre els incipients brots d’herba
que, provinents del fons de la vall, poblaven esparsos aquell paratge.
El coronel rodolava muntanya avall com una bola de neu,
arrossegant amb ell tot de pedres i cridant:
- Bufona! Bufona!!!!
Quan portava uns metres de caiguda, el cap li rebotà de costat
contra una pedra i la fletxa va sortir-li per un dels forats, però
seguidament rebé un cop al costat oposat i la fletxa recuperà la seva
posició habitual sense que el coronel arribés ni a adonar-se’n. Si que
s’adonà, però, que la cama de fusta se li trencava. Es va rompre en tres
porcions que sortiren disparades cap amunt i que ell veié retallades
contra el cel com si fossin les bitlles d’un malabarista:
- No!
Amb tot això, la trajectòria del seu descens el menava directe cap
al poblat dels ungulats, i més concretament, cap a l’unguludrumu. Com
que no parava de cridar, els ungulats van deixar les seves ocupacions
quotidianes per aixecar el cap i esbrinar quina era la causa de tanta
fressa. La visió els esfereí: un allau de pedres es precipitava directament
contra ells. Però el més aterrador no eren les pedres, sinó aquell home
esperitat que baixava entre elles, vociferant com un posseït i rebent
contínues batzegades que no semblaven afectar-lo. Els ungulats,
vivament impressionats, arrencaren a córrer en totes direccions, amb la
intenció de fugir d’aquell assot imminent.
- Bufona! Bufona!!!
La Bufona a penes tingué temps de veure com el seu pare baixava
llançat contra l’unguludrumu i arrasava amb la seva empenta tot el que
trobava per davant:
- Pare!
Els obstacles amb els quals ensopegava van començar a alentirlo,
però va ser l’embrollament d’ungles de l’unguludrumu el que el deturà
finalment, enredant-lo a escassa distància de la Bufona:
- Bufona! Però què és això?
- Això? Ungles. Ungles de criminals.
- Maleït sigui! Quina cosa més repugnant!
Indignat, el coronel s’arrancà la fletxa del cap i la brandà sense
compassió ni miraments: seccionà totes les ungles que tenia a la vora, i
en quedar-ne alliberat començà a saltar a pota ranca i prosseguí la seva
despietada manicura fins reduir l’unguludrumu a una paròdia del que
havia estat. Gràcies a això, la Bufona també aconseguí deslliurar-se, com
ho aconseguiren igualment el reguitzell de criminals que havien
contemplat atònits l’enèrgica acció del coronel.
- Hu, hu, hu!!! -reien mentre s’aixecaven.
I es posaven les mans a l’alçada dels ulls per veure com els havien
quedat les ungles, que si bé irregulars i mal tallades, eren molt més
curtes que a penes uns minuts abans i els tornaven a permetre d’usar
les mans a discreció. I llavors cridaren, tot fugint:
- Som lliures! Som lliures!
Els ungulats no van reaccionar fins que van veure que els
criminals s’evadien a la desbandada:
- Però què féu sense anar-los al darrere? -cridava en Cru- Atrapeu-los,
atrapeu-los!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)