La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 11: El festeig

Era negra nit quan la Bufona i el coronel Tronat van sortir a passejar. En
Masegat els hauria volgut fer sortir abans, però en Tronat s’havia fet
escàpol i no hi havia hagut manera de trobar-lo. La Bufona, per la seva
banda, s’havia tancat amb la Toia al lavabo de l’habitació, tot just
després d’endrapar la ració sencera de croquetes.
- Bufona! -deia Masegat picant a la porta- Obre la porta d’una
vegada!
- Toia -xiuxiuejava ella-, deixa’m les ulleres. Et faràs passar per mi.
- Però senyora...
- Res de peròs: ja està decidit. Amb el coronel Tronat t’hi casaràs
tu. No havia vist un home tan lleig en la meva vida.
- Què?
La Bufona li prengué les ulleres d’una estrebada i se les posà. Li
anaven petites i li aixafaven els pòmuls:
- Què tal? -preguntà.
La serventa s’empassà un sanglot. La Bufona no n’hi féu cas:
- Ara t’hem d’arreglar una mica. Ets massa morena i tothom
notaria el canvi, sinó.
I dit això, li buidà un pot de pólvores de maquillatge per damunt
del cap. Li va deixar la cara i els cabells ben blancs.
- Ja està... -digué, i se la mirà del dret i del revés.
Però aleshores, en veure el resultat que havia obtingut, fou ella qui
no pogué contenir les llàgrimes:
- Oh! Quin desastre! Perdona’m, Toia... No sé com he gosat! És obvi
que mai podràs ser tan bufona com jo! Ni que et folrés amb tones de
maquillatge... Perdona’m.
La Bufona allargà les ulleres a la serventa i aquesta se les posà tot
seguit sense dir res. En aquell moment, el coronel Masegat, que s’havia
cansat d’esperar, esbotzà la porta amb un cop de cama de fusta:
- Ja n’hi ha prou de perfumeria! -digué, i aleshores, en veure la
Toia, exclamà-: I ara, nena... Que has caigut dins d’un sac de farina?
La Toia es tapà la cara i corregué a un racó.
- Que puc passar? -digué una veu llavors.
Era el coronel Tronat, aturat al llindar de la porta de l’habitació.
Anava vestit amb l’uniforme de gala i s’havia calçat un barret de copa
singularment alt.
- Perdoneu que hagi trigat tant, però és que he tingut alguns
problemes amb la dentadura postissa...
Els tres polsegosos van sortir del lavabo per anar al seu encontre.
Un cop a la sala, en Masegat el repassà de dalt a baix amb malfiança i li
digué:
- Però què és aquest barret? No és pas el de l’uniforme!
- Ja, però trobo que aquest fa més pompa i s’adequa més a les
circumstàncies -digué en Tronat, i afegí, parant-li el bracet a la Bufona-
Anem, senyoreta?
La Bufona no n’estava convençuda:
- És que no em trobo gaire bé... Em sembla que aquelles croquetes
no m’han provat gaire.
En Tronat l’agafà pel braç i la féu sortir:
- No es preocupi. Encara que és una dieta avorrida, un s’hi acaba
acostumant...
- Us acompanyarem fins a la porta -digué en Masegat.
I els quatre enfilaren el camí cap a la sortida.
Entre una cosa i altra, ni en Tronat ni en Masegat havien pogut
atendre les seves obligacions de comandament en tot el dia, de manera
que a la cantina, el Concurs a Ultrança continuava. Alguns soldats, la
majoria polsegosos, ja havien abandonat. Embafats de granissat, jeien
escampats pel pati, confosos entre la penombra. Amb prou feines si es
podien moure, i un esmorteït murmuri de gemecs i esbufecs d’empatx
els embolcallava.
A causa d’aquests obstacles, el camí cap a la porta esdevingué
veritablement dificultós per als nuvis i els seus acompanyants, que
ensopegaven ara i adés amb els soldats:
- Maleït sigui! -remugà el coronel- El capità Esparverat hauria de
posar ordre entre els meus homes! Que no veu que jo haig d’estar per
altres coses?
- De qui parles? D’aquell del gos?
- D’aquell mateix! Des que vam arribar que no l’he tornat a veure.
Per mi que es va amagar per por dels ungulats!
- Quina ximpleria. Els ungulats mai creuen cap aquesta banda de
la serra, o sigui que els voltants del fort són molt segurs -explicà en
Tronat, i després digué a la Bufona-: Ja veurà, senyoreta, com tindrem
un passeig d’allò més agradable.
- Em trobo malament... -replicà ella.
En Masegat obvià el comentari i donà un cop de colze al seu
company:
- Ja li pots dir senyora, que d’aquí ben poc et rentarà els calçotets!
En arribar a la porta principal del fort, en Tronat accionà el
mecanisme d’entrada i la porta s’obrí de bat a bat. A dalt de la torre, el
sentinella dormia a peu dret. En Tronat es desféu un moment de la
Bufona, que es recolzà en la Toia. Els coronels es tustaren enèrgicament
les espatlles a tall de comiat: al fortpistrauenc li caigué el barret de copa
a terra, al polsegós li saltà l’ull de confit.
- I demà -digué en Masegat, recollint el confit i portant-se’l a la
boca-: celebrarem les núpcies!
- Que aprofiti -respongué l’altre.
Llavors s’ajupí per recuperar el barret i s’aixecà amb una mà al
llom. Amb l’altra, prengué el canell de la Bufona i la conduí a l’exterior.
En Masegat contemplà com s’allunyaven i un cop hagueren desaparegut
ell mateix tancà la porta. La Toia no s’havia esperat tant. Tot just sortir
la Bufona, ella havia encetat a córrer cap a l’habitació, proferint sanglots
i entrebancant-se contínuament amb els soldats adormits.

2 comentaris:

  1. Feia dies que no entrava al blog i després de llegir els últims capítols vull fer un petit comentari sobre aquest text tan esbojarrat, no se pas on anirà a parar, però el que sí és cert que tot ell demostra un gran domini del llenguatge, et felicito Miquel!

    ResponElimina
  2. La culpa que el text sigui esbojarrat és d'en Masegat, no meva. Bé, no exactament d'en Masegat, sinó més aviat dels qui l'envolten: en el moment en què una societat es pren seriosament un home d'aquesta mena, tota la resta entra en una voràgine imprevisible i irrefrenable. La Revolta de Fort Pistraus parla d'aquesta voràgine...

    ResponElimina

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)