La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 23 (i últim): La república

Els ungulats agafaren en Masegat, en Tronat i la Bufona sense que
aquests oposessin gaire més resistència que uns quants renecs. Mentre
el prenien, però, en Masegat no es pogué estar d’advertir els soldats:
- Mani qui mani, després d’una insubordinació com aquesta no us
voldran enlloc!
- No ens importa! -respongué un polsegós- Ens quedarem a viure
aquí!
- Sí! - corroborà el sentinella- I ben tranquils que hi estarem, que
mai hi ve ningú!
En Masegat volia rebatre’ls, però en Tronat li digué:
- Amb això tenen tota la raó del món, Masegat. Feia més de deu
anys que no ens visitava ningú!
En veure com els salvatges partien amb els seus presoners, els
soldats baixaren de la torre, obriren les portes i s’arremolinaren al
voltant d’en Pallús, la seva tuba i la seva gallina:
- Visca en Pallús!
- Sí, i visca també la noia! -cridà algú.
- Visca la noia!
- Ehem... Em dic Toia -féu ella aixecant el dit entre la multitud.
- Doncs visca la Toia! Visca en Pallús!
El capità havia deixat de sanglotar. Ara plorava a llàgrima viva i es
rebolcava per terra abraçat amb el mastí.
L’exultació entre els soldats no tenia límits:
- Visca Fort Pistraus!
- Si! Visca la República Polsegosa de Fort Pistraus!
Entre tots, agafaren en Pallús i el mantejaren amb les mans, al
mateix temps que cridaven:
- Pallús, president! Pallús, president!
Els ungulats i els seus presoners s’allunyaren acompanyats per la
cridòria del fort. En Cru comentà amb menyspreu:
- Enzes! Com els pot alegrar viure en un lloc tan inhòspit? Amb
prou feines si hi creixen figueres de moro!
La Bufona, per la seva banda, somicava capcota:
- Quin fàstic... quin fàstic...
- Au, va... -li digué en Tronat- No et queixis tant. No veus que així
tindràs en Bru més a prop?
En Masegat, que saltava a pota ranca amb la seva ajuda, volgué
amonestar-lo:
- Vés fent broma, tu! Ja em diràs que et costava acceptar la mà de
la meva filla! Tot això que ens hauríem estalviat!
- Bah, tampoc estarem tan malament, creu-me. Jaurem tot el dia i
ens peixeran el menjar. I segur que tindrem una dieta més variada que
aquí: per la meva banda, n’estava fins al capdamunt, de figues de moro!
Endemés, a Ungula s’hi està molt més fresc que no pas a Polseguera,
Fort Pistraus, Ensopida o qualsevol altre d’aquests maleïts llocs on ens
hem entestat a viure!
A dins del fort, la guarnició i els expedicionaris treien totes les
taules de la cantina al pati. Enmig hi muntaren una tarima improvisada
on hi col·locaren la taula d’honor, que era el lloc preferent per a la Toia,
en Pallús, la gallina i la tuba.
Les gerres de granissat començaren a córrer, plenes a vessar, d’un
extrem a l’altre de les taules; els soldats entonaven cançons amb més o
menys fortuna, i comminaven en Pallús i la Toia a aixecar-se
contínuament en correspondència a les seves aclamacions:
- Visca la Toia!
- Visca en Pallús!
Com a personalitats destacades de l’esdeveniment, els seus gots
mai estaven buits. Quan ja portaven una bona estona bevent granissat,
en Pallús, per dessota el soroll de la multitud, es dirigí per primera
vegada a la Toia:
- Si vols, et puc ensenyar a llegir...
- Només amb una condició -digué ella.
- Quina?
- Que me n’ensenyis amb novel·letes d’amor.
En sentir aquesta proposta, en Pallús es posà vermell tot d’una, i
sense atrevir-se a mirar la Toia, s’aixecà aparatosament de la cadira,
prengué la tuba del seu costat, i la féu sonar per damunt de la cridòria:
- Doooooooooo! Reeeeeeeeeeee!
- Visca! -cridaren els soldats entusiasmats- La nostra república ja
té himne!

Aixi s'acaba la versió novel·lada i força ajustada a la realitat de la revolta que anys enrere hi hagué a Fort Pistraus, el darrer enclavament de la civilització


~FI~

5 comentaris:

  1. Ha estat un viatge llarg i interessant, però amb aventures un xic estrembòtiques, de fet tal com correspon al tipus de gènere que has desenvolupat i en el qual t'hi mous tan bé. A vegades sembla que et vagis a perdre però el mèrit és que l'estructura es manté i arriba al final de manera calculada i gens improvisada.
    Felicitats i endavant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha estat una lectura molt entretinguda i divertida, amb un punt d'intriga que fa que no ho puguis deixar... Felicitats!! Espero que segueixis per aquest camí!

      Elimina
    2. El lloc és llunyà, però de vegades ve de gust tornar-hi! Gràcies!

      Elimina
  2. Gràcies per la diversió. Un humor esperpèntic i punxant. Viatjar a la fantasia amb un somriure als llavis. Gràcies.

    ResponElimina

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)