La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Accés als capítols:

Capítol 1: Concert de Mitjanit
Galtaplè i acalorat, en Pallús feia sonar una tuba més gran que ell,
sostenint-la amb dificultats. Al pavelló de la tuba hi havia fet seure una
gallina que, a mode de sordina, impedia que l’instrument desplegués tot
el seu potencial sonor...




Capítol 2: El coronel Masegat
La primera reacció del coronel en veure el pretendent de la seva única
filla fou arrancar-se la fletxa que li travessava la calba d’orella a orella i
llançar-la contra en Pallús. La fletxa i ell convivien en perfecta harmonia
des de quinze anys enrere, quan uns indígenes havien assaltat la ciutat
de Polseguera...




Capítol 3: Preguntes
- Capità, seleccioni uns quants soldats i pentini tota la part
davantera de la casa -el coronel s’aixecà el pedaç de vellut- Cal que trobi
el meu ull de vidre. I li ho adverteixo: no toleraré cap fracàs!


A baix al carrer, un escampall de soldats i polsegosos de totes les
edats i condicions buscaven l’ull del governador. La Toia estirà les faldilles de la Bufona per cridar-li l’atenció. En Pallús, de quatre grapes amb la tuba calçada al cos, també era allà, enmig de la gentada
.



Tot just sortir de la mansió, el capità esclatà a plorar. Però no
plorava per l’esbroncada. Tampoc plorava per haver de fer el viatge al
llom d’un quisso. Plorava de por. I és que Fort Pistraus estava a tocar de
l’últim territori salvatge depenent de la ciutat: Ungula, el país dels
ungulats.




El coronel convocà els notables de la ciutat per ensenyar-los el nou ull i
exposar-los els seus plans. Els prohoms li pregaren que pensés en els
riscos que comportava portar la Bufona tan a prop d’Ungula, però el
coronel es mostrà intractable com d’habitud...



Capítol 7: De Camí
El governador li havia trobat la gràcia a l’ocurrència del pastisser, i cada dia escollia un ull diferent per veure com li quedava. A vegades, si estava de bon humor, se’l menjava tot just abans d’anar-se’n a dormir, després d’haver-lo portat posat durant tota la jornada.



Capítol 8: L'anunci
- El nostre admirat coronel ha perdut la xaveta! Com us expliqueu
sinó que hagi enviat l’única filla que té -el seu tresor més preciós!- a un
lloc tan inhòspit com Fort Pistraus?




Capítol 9:  L'arribada
El coronel Tronat estava estirat en una hamaca a la principal torre del
fort. Bevia un granissat de figa de moro a l’empara d’una ombrel·la i duia
la casaca oberta, ensenyant un panxa peluda i prominent. Des de feia
unes dues hores, un soldat que s’estava dret al seu costat el ventava
amb un vano gegantí. El soldat tenia els palmells encetats de tant fer
anar el vano.




Capítol 10: La negociació
L’endemà al matí, els dos coronels es van reunir al despatx d’en Tronat
per estipular les condicions del casament. Després de tres hores de
reunió, s’havien posat d’acord pràcticament en tot, excepte en dos punts
que per a en Tronat eren innegociables
.


Capítol 11: El festeig
Era negra nit quan la Bufona i el coronel Tronat van sortir a passejar. En
Masegat els hauria volgut fer sortir abans, però en Tronat s’havia fet
escàpol i no hi havia hagut manera de trobar-lo. La Bufona, per la seva
banda, s’havia tancat amb la Toia al lavabo de l’habitació, tot just
després d’endrapar la ració sencera de croquetes.




Capítol 12: Un petit contratemps
-Tronat! Però què t’ha passat?
- Hi ha hagut un petit contratemps...
-Quin?
- Els ungulats. Ens han assaltat... I s’han emportat la Bufona
!



Capítol 13: Ungula
L’unguludrumu era un gran cobert fet de branques seques i sense
parets laterals. A sota hi tenia una rècula de poltrones alineades, en les
quals hi jeien tot d’ungulats ociosos i endormiscats. L’única ocupació
aparent que els entretenia era deixar-se créixer les ungles: les tenien tan
extenses que se’ls perllongaven fins molt més enllà dels dits, assolint
llargàries i alçades inaudites.  



Capítol 14: La llista
Els dos coronels seien en una taula al despatx d’en Tronat, l’un davant
de l’altre. En Tronat feia veure que escrivia en un paper:
- A veure, pasta i raspall de dents, gel de dutxa i sabó pel cap,
tovallola gran, tovallola petita....
- No em penso banyar! -es queixava en Masegat.




Capítol 15: L'unguludrumu
- Els ungulats respectables ens detesten i no se’ns volen ni acostar.
Però algú ens ha de servir l’aigua i el menjar perquè les ungles continuïn
creixent... No cal ser gaire llest per endevinar que has estat escollida per
encarregar-te de l’unguludrumu... Això vol dir que t'estaràs una bona
temporada entre nosaltres... Potser la resta de la teva vida!




Capítol 16:  El rescat
Quan portava uns metres de caiguda, el cap li rebotà de costat
contra una pedra i la fletxa va sortir-li per un dels forats, però
seguidament rebé un cop al costat oposat i la fletxa recuperà la seva
posició habitual sense que el coronel arribés ni a adonar-se’n. Si que
s’adonà, però, que la cama de fusta se li trencava. Es va rompre en tres
porcions que sortiren disparades cap amunt i que ell veié retallades
contra el cel com si fossin les bitlles d’un malabarista...




Capítol 17: La fugida
Amb un moviment precís, el coronel clavà la fletxa que duia a la
mà al cul de l’indígena. Aquest va fer un esgarip horrible, es portà les
mans al darrera i rodolà per terra. La seva caiguda féu ensopegar els
ungulats que corrien més a prop. El rei Cru, en veure-ho, deixà anar un
udol particularment desafinat. La boca li escumejava de ràbia...





Capítol 18: Sol
Quan va arribar a dalt de tot, en Pallús s’enfilà a una pedra sense deixar
de tocar. Als seus peus, la gallina alçava el bec cap al cel. Vistos des de
baix, semblaven una estàtua monumental, un cant a la victòria en forma
de músic imponent i gallinàcia amb poques plomes. Els ungulats no
havien fugit: no gosaven ni moure’s
.



Capítol 19: A les portes
- Deixeu-me estar! Pensava que estava de més bon humor perquè
m’havia tret la fletxa, però ara veig que no hi té res a veure! Doncs preu
per preu me la torno a calçar, que després de tants anys ja hi estava
avesat!
El capità intentà cridar-los l’atenció:
- Tenim els ungulats a sobre!




Capítol 20:  L'assalt
En Cru, en Bru, i tots els seus ja eren a tocar:
- A l’unguludrumu! A l’unguludrumu!
Tres d’ells carregaven la tuba sobre les espatlles, a mode de trofeu.
Dins de l’instrument hi havien entaforat en Pallús i la gallina, els quals,
mig inconscients, es balandrejaven d’un costat a l’altre com si anessin en
barca.



Capítol 21: Amenaces
El sentinella va poder convèncer els seus companys que s’aboquessin a
la barana exterior de la torre. S’hi amuntegaren entre rialles i vessades
de granissat, però quan van comprovar que la presència dels coronels era
inqüestionable, se’ls passaren de cop les ganes de riure.




Capítol 22: La rebel·lió de les masses
En Cru s’afartà de tanta xerrameca i s’encarà als soldats de la
torre:
- Així doncs, què feu? Obriu les portes i us lliureu o m’emporto
aquesta colla d’aquí baix?
- Emporta-te’ls a tots! -cridà un soldat.




Capítol 23 (i últim): La república
- Bah, tampoc estarem tan malament, creu-me. Jaurem tot el dia i
ens peixeran el menjar. I segur que tindrem una dieta més variada que
aquí: per la meva banda, n’estava fins al capdamunt, de figues de moro!
Endemés, a Ungula s’hi està molt més fresc que no pas a Polseguera,
Fort Pistraus, Ensopida o qualsevol altre d’aquests maleïts llocs on ens
hem entestat a viure!

Cap comentari:

Publica un comentari

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)