La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 19: A les portes

En Tronat arribà al fort traient el fetge per la boca. El mastí aixecà un
moment la mirada quan el sentí arribar. En veure qui era, enfonyà de
nou el morro entre els pèls de les potes i continuà dormisquejant.
- Obriu la porta! Sentinella!
La torre era deserta. Un xivarri esmorteït emergia del fort.
- Sentinella!
En Tronat sacsejà la porta enèrgicament, però no hi va haver res a
fer.
- Quin desastre!
Les cames li flaquejaren tot d’una i no se sentí capaç de mantenir-se
dempeus. Recolzà una espatlla a la porta, però al final es deixà caure
fins que quedà assegut de cul a terra:
- Sentinella!
Una vegada més, ningú va atendre la seva crida.
- Quina manera més estúpida de perdre... En fi, res importa a
aquestes alçades: en Masegat apareixerà d’un moment a l’altre, i només
tindrà ganes d’estrangular-me.
El capità i el coronel arribaren poc després d’aquestes reflexions.
La Bufona els anava darrere, força ressagada. El mastí s’aixecà i
corregué a ensumar l’entrecuix del capità. En Masegat baixà de la seva
esquena i s’estintolà en ell:
- Quina alegria, Tronat! Aquesta persecució m’ha rejovenit. Tu i jo,
junts un altre cop, batallant contra la barbàrie! Què, anem a prendre un
granissat a la cantina, per celebrar-ho? Pel sarau que se sent, sembla
que hi deu haver una bona festa!
- Però....
- Au, va! Hauries d’estar més content! Pensa que d’aquí ben poc
seràs un home casat!
- Què? Així no t’ha dit res, la teva filla?
- Dir-me el què?
El capità féu un pas cap a la porta amb el mastí entortolligat entre
les cames. En Masegat perdé el seu punt de recolzament i caigué de nou
per terra.
- Ai!
- Obriu! -cridà el capità-: Obriu, ràpid!
- No cal que t’hi escarrassis -li indicà en Tronat-. No ens senten.
- Obriu!
La Bufona aparegué aleshores. Ranquejava i s’agafava un costat
amb la mà.
- Mentider! -digué en veure en Tronat- En Bru... ja era... casat!
- Què diu, ara aquesta? -preguntà el seu pare des de terra.
- Obriu la porta, per Déu! -cridava el capità.
- Em va prometre... un príncep ungulat per a mi sola, pare...
- Què?
- Bé... Diguem que em vaig posar d’acord amb els ungulats per
treure’m la Bufona del damunt.
- Però...!?!
- Obriu la porta!
Les siluetes dels ungulats aparegueren a la llunyania:
- A l’unguludrumu! A l’unguludrumu!
En Masegat s’arrossegà fins a en Tronat i li acostà la punta de la
fletxa al coll:
- Hipòcrita miserable! Vas voler vendre la meva filla?
En Tronat aconseguí subjectar-li els braços per mantenir-lo a
ratlla:
- I tant. Però que quedi clar que ella s’hi avingué ben de grat.
- Home -es defensà la Bufona-, m’assegurà que en Bru, a banda de
ser solter, era d’allò més atractiu. I la veritat és que tenia raó. Llàstima
que fos tan antipàtic!
En Masegat s’apartà d’en Tronat, que no féu res per retenir-lo:
- Filla! T’haguessis unit a un salvatge!
La Bufona s’encongí d’espatlles:
- I què? Mentre fos guapo...
En sentir això, la mirada d’en Masegat es perdé en algun punt
indeterminat de la planura. De sobte, alçà la fletxa i se la tornà a
introduir al crani pel forat de l’antiga ferida.
- A mi em caldria un mirall, per fer això -observà en Tronat.
- Pare!
- Deixeu-me estar! Pensava que estava de més bon humor perquè
m’havia tret la fletxa, però ara veig que no hi té res a veure! Doncs preu
per preu me la torno a calçar, que després de tants anys ja hi estava
avesat!
El capità intentà cridar-los l’atenció:
- Tenim els ungulats a sobre!
El cant dels salvatges, que els precedia com una amenaça, ja era
terriblement audible:
- A l’unguludrumu! A l’unguludrumu!
En Tronat sospirà per ell mateix:
- L’únic que em sap greu és no poder penjar el sentinella cap per
avall durant una setmana.
- Sempre has estat massa tou... -apuntà en Masegat al seu costat-.
Jo, en el teu lloc, el penjaria durant un mes.
- Ah, ja t’ha passat l’enuig?
- Mireu! -cridà el capità assenyalant la torre-: El sentinella ha
tornat! Obriu!
En Tronat s’aixecà de sobte:
- Maleït sentinella! Com goses abandonar el teu... Ep! Aquest no és
el sentinella!
- I qui és, doncs? -preguntà en Masegat sense aixecar-se.
La Bufona féu un bot d’entusiasme:
- És la Toia!
-La Toia? Quina una, també... -remugà en Masegat.
-Toia, maca, obre’ns la porta, corre!
La serventa féu una passa enrere, però no acabà de desaparèixer.
- Espavila, dona! Corre a obrir-nos!
- No -replicà llavors la Toia- No vull obrir-te.

2 comentaris:

  1. Ets un crack esbojarrat!

    ResponElimina
  2. Insisteixo, l'esbojarrament general és culpa d'en Tronat i en Masegat. Deixar-se comandar per sonats té conseqüències imprevisibles...

    ResponElimina

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)