La revolta de Fort Pistraus

¿Què passarà quan en Pallús faci sonar la seva immensa tuba?


Capítol 7: De camí

Construït en un extrem d’una vasta i improductiva planura, Fort
Pistraus era el darrer enclavament de la civilització. L’havien aixecat per
protegir la rereguarda de Polseguera dels atacs del ungulats. Per la seva
banda, la rereguarda de Fort Pistraus estava protegia per la serra
d’Ungula, una cadena no gaire alta, però molt llarga i uniforme, que
actuava com a divisòria dels dos móns. Els ungulats, però, mai havien
atacat Polseguera, i feia molts anys que ningú de la ciutat tenia contacte
directe amb ningú del fort. Fort Pistraus era un indret remot i inhòspit, i
visitar-lo mai venia de gust.
Poques hores després d’haver iniciat la marxa, el coronel, conscient
d’aquesta llunyania, ordenà al capità Esparverat que baixés del mastí i
se’l carregués a l’esquena, que si no seria impossible d’arribar mai a Fort
Pistraus. El capità s’armà de valor i sol•licità permís per abandonar el
gos, però el coronel negà amb el cap i s’assenyalà en silenci l’ull de
confit, com per fer-li entendre que tot plegat formava part de la mateixa
penitència.
L’expedició avançà sota un sol despietat durant tot el dia. El
paisatge esdevenia més i més monòton per moments. Algunes figueres de
moro, esparses, eixutes, i d’allò més escarransides, eren les úniques
mostres de vida vegetal.
El sotragueig del vehicle feia saltar les ulleres de la Toia damunt
del seu nas. Intentava subjectar-se-les amb les dues mans, però el vaivé
era tan acusat que l’únic que aconseguia era potinejar els vidres i que
algun dit se li entaforés als ulls ara sí ara també.
La Bufona fingia que estava abstreta en la lectura de la seva
novel•la d’amor, però en realitat feia estona que havia perdut la
concentració. S’entretenia observant de reüll les dificultats de la
serventa, que la feien morir de riure.
Exasperada, la Toia acabà per guardar les ulleres (cosa que no feia
gairebé mai perquè era molt curta de vista). En veure’s privada d’aquella
distracció, la Bufona sospirà i tancà el llibre. Llavors recordà que la
diligència estava plena de menjar i començà a remenar entre els sacs de
provisions. La Toia l’imità tan ràpid que oblidà de posar-se les ulleres:
- Miri senyora... un xoriço! -digué, aixecant una pastanaga.
- A veure què més hi ha...
En pocs minuts, l’entusiasme les havia preses:
- Has trobat formatge, Toia?
La serventa responia amb la boca plena:
- Encara no, senyora, però aquí hi ha llardons.
- Dóna-me’n, dóna-me’n!
I així anaven consumint quilòmetres i provisions:
- I això? Sembla xiclet... -preguntava la Toia tastant la seva darrera
troballa- Arg! És bacallà salat!
La Bufona ho examinava un moment i ho descartava tot dient:
- Donem-ho als soldats!
Aleshores obrien la finestreta posterior del vehicle i els llançaven
els bocins de bacallà salat com qui dóna pa als coloms. Els soldats
protestaven, fastiguejats:
- Tireu-nos alguna altra cosa. Això no hi ha qui s’ho mengi!
La Bufona els reprenia:
- No sigueu tan llepafils! Encara gràcies que us en donem...
Tot plegat feia remugar els soldats:
- Mira-les com s’enceben... Semblen truges!
Amarats com estaven de pols i de suor, ja no li veien la gràcia ni a
picar-los l’ullet ni a ensenyar-los els bíceps.
Però a pesar del descontentament i la calor, temien el geni del seu
superior, de manera que l’expedició avançà dòcil i disciplinada durant
aquell dia i tots els següents, i les úniques novetats que tingueren els
soldats per comentar foren els distints models d’ulls de confit que
s’anava provant el coronel.
I és que el governador li havia trobat la gràcia a l’ocurrència del
pastisser, i cada dia escollia un ull diferent per veure com li quedava. A
vegades, si estava de bon humor, se’l menjava tot just abans d’anar-se’n
a dormir, després d’haver-lo portat posat durant tota la jornada.

2 comentaris:

  1. es una idea genial, i m'encanta el text. Segueix publicant així, aquesta iniciativa és súper xula!
    Una amiga

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies amiga... per cert, de quina amiga estem parlant:)?

    ResponElimina

LA DIFUSIÓ DE LA REVOLTA

Des d'aquí pots visualitzar i descarregar-te La revolta de Fort Pistraus, en versió íntegra i il·lustrada.
Pots fer-ne el que vulguis, perquè la seva difusió és LLIURE i GRATUÏTA.
PD: I en el cas que la llegeixis, que vagi de gust!


MES A MES

L'AUTOR

Combinació guanyadora (Premi Goleta i Bergantí 2005), L’illa de Canibàlia (Alfaguara, 2006), En Bernat i la llàntia màgica (Baula, 2006), Formidable! (Bambú, 2007), Helpers (Bambú, 2007), El gran Carles i els seus fills (Oxford, 2008), La petita marmota (Oxford 2008), La nit dels capgrossos (Oxford, 2008), El disc de Newton (Ajuntament de Barcelona, 2008), El pop inquiet (Bambú, 2009), Petita història d’un tovalló groc descolorit (El cep i la nansa, 2010), Neàpolis (Cruïlla, 2011), Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)

Terra Aspra (3i4, 2013)